Autor: Pau Joan Hernàndez
Editorial: Empúries
Nombre de pàgines: 139
El llibre comença amb la visita d'un noi a l'hospital. Tot li sembla extrany no sap perquè esta allà els metges no li han dit res ni encara els seus pares. Només vol sortir d'alli i tornar a casa. Quan s'adona de que la seva malatia és irreversible decideix fugir de la clínica, no vol seguir alli endollat a totes aquelles màquines, sense poder moure's i anar a l'escola. Decideix fugir a la muntanya amb la ayuda d'en Xavier, el seu millor amic.
Paral·lelament un noia bruna fuig del seu món y se'n va cap a un lloc conescut per ella de petita, una cova en la muntanya.
Un dia es troben a la masia, es comencen a conèixer i finalment s'enamoren. Ens relata una bona història d'amistad i d'amor que va trobar el noi en mig d'aquella situació de salut. Els seus pares amb la ajuda de la policia el comencen a buscar per tot arreu, serà questió de temps que el trobin. S'acabará curant?La policia el trobarà?
OPINIÓ PERSONAL:
No m'ha agradat molt encara que és una gran reflexió sobre l'eutanàsia i el dret a viure o morir, i a l'amor entre la gent i l'esperança de viure de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada